Raül Roselló Gregori. Secretari general comarcal d’UGT-PV la Ribera, Safor, Vall, Costera i Canal de Navarrés
Hui voldria dedicar-li la columna d’opinió a ma mare, Amparo Gregori Morant. Perquè ella, que acaba de complir setanta-huit anys, començà a treballar a principis dels anys seixanta vestint la característica bata blava d’operària de Lombard, l’antiga fàbrica de la seda d’Almoines, com tants veïns del poble i de la comarca.
En una terra on el turisme encara era incipient, la poca indústria existent era la promesa de prosperitat més segura. Però, evidentment, no tot el món ho va veure igual i tampoc ningú no pensà que deixar caure indústria manufacturera tinguera tanta importància. Tal com començà, s’acabà, i els treballadors a buscar-se la vida.
Actualment, la Safor és una comarca amb densitat industrial baixa. Les xifres del nostre mercat laboral indiquen que el percentatge de treballadors industrials se situa al voltant del 12%, lluny de la veïna Vall d’Albaida, on el percentatge és el 33%.
Però encara que el turisme i el comerç continuen sent importants en el futur immediat, Gandia i la Safor han de reforçar una estratègia que conduïsca a guanyar pes industrial i llocs de treball de qualitat.
En eixe camí, cal prendre bones decisions i fer política industrial des del territori per a un nou model productiu. Ara bé: no oblidem mai que, quan les activitats econòmiques es transformen, les persones han de ser ajudades en els canvis. Ningú pot ser abandonat a la seua sort: les transicions justes en el treball han de considerar-se un dret fonamental.
*Columna d’opinió emesa al programa La ventana, Radio Gandia SER, 13/2/2025