La UGT-PV participa en la manifestación en conmemoración del Día del Orgullo Lésbico, Gay, Transexual y Bisexual

La UGT-PV, un año más, ha participado en la manifestación que tuvo lugar el pasado sábado en la ciudad de Valencia en conmemoración del Día del Orgullo Lésbico, Gay, Transexual y Bisexual que se celebrará mañana  día 28 en todo el mundo.

Este año 2011 se cumplen treinta años del primer diagnostico del VIH-SIDA; treinta años a lo largo de los cuales el colectivo ha padecido de manera desproporcionada la incidencia de esta pandemia, por eso este año el lema de la manifestación es “Salut e Igualtat per dret!

 Manifest Orgull LGTB 2011 al País Valencià

Salut i igualtat per dret!

Companyes i companys, hui les lesbianes, les dones i homes transsexuals, els gais i les persones bisexuals prenem una vegada més el carrer per continuar reivindicant els nostres drets i la nostra salut, per demanar avanços polítics i celebrar tot allò que ja hem aconseguit.

Aquest 2011 es compleixen 30 anys del primer diagnòstic de VIH-SIDA; 30 anys al llarg dels quals el nostre col•lectiu ha patit de manera desproporcionada la incidència d’aquesta pandèmia que afecta especialment els homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes i les dones transsexuals treballadores del sexe.

El VIH-SIDA no és cosa del passat. És una infecció que continua estenent-se no solament en llocs llunyans, sinó ací, a València, entre els nostres amics, les nostres famílies, parelles o amants. Per això volem denunciar públicament els qui contribueixen a la propagació de la infecció i que són per tant responsables d’un acte criminal que atempta contra la salut pública: la jerarquia catòlica que amb la condemna de l’ús del preservatiu contribueix a augmentar la xifra d’infeccions; aquells mitjans de comunicació que amb el seu silenci invisibilitzen els afectats per VIH-SIDA; i a les administracions públiques, també la valenciana, que aprofiten l’excusa de la crisi econòmica per fer retallades en els programes de prevenció.

A tots ells els exigim que prenguen mesures per a revertir aquesta situació. Volem que s’incrementen els fons públics destinats a la prevenció, al diagnòstic precoç, a la formació del personal sanitari, i a la investigació. En aquest Orgull també volem honrar la memòria de totes les persones que van morir i que van ser víctimes de l’estigma i el rebuig social pel sol fet de patir una malaltia.

Afortunadament, el VIH-SIDA s’ha convertit en una condició de salut que a l’anomenat primer món ja no és sinònim de mort, però sí de ser vulnerables davant d’algunes malalties, d’envelliment prematur, de retallar la nostra esperança de vida i, sense tractament, acabar amb ella. Hem d’acabar amb la discriminació, l’estigmatització i l’exclusió que patim cada dia les persones que vivim amb VIH: calen polítiques d’inserció laboral, cal educar la societat, cal dignificar-nos, cal reclamar drets i salut.

També cal investigar els riscos que les dones lesbianes, bisexuals i en general les dones que tenim sexe amb dones podem córrer front a les infeccions de transmissió sexual. I que el personal sanitari estiga format per a no invisibilitzar la nostra realitat. També exigim que estiguen garantits els nostres drets reproductius. Per això continuem reivindicant la visibilitat lèsbica, així com la inclusió de lesbianes, dones bisexuals i transsexuals als plans d’igualtat i les polítiques de gènere de la Generalitat i els Ajuntaments valencians.
No podem oblidar tots els assumptes que tenim pendents al País Valencià. El nou Govern de la Generalitat té la responsabilitat d’aprovar normes que ens emparen, com ara una llei integral per a les persones transsexuals. En l’àmbit educatiu s’ha d’acabar amb la invisibilitat de la nostra realitat, s’ha de impartir educació sexual sense imposar dogmes religiosos que ens tracten com a persones malaltes i s’ha de denunciar i posar mesures per eradicar la marginació que patim les joves lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, que clamem per una escola sense armaris.

Recordem que en pocs dies celebrem sis anys de l’aprovació de la llei que reconeix el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe. Sis anys en quès les famílies que formem estan reconegudes legalment. Sis anys en què els nostres filles i fills tenen tots els drets. Però també sis anys del recurs de la vergonya i de l’homofòbia del Partit Popular, que és la prova de la seua croada contra la nostra igualtat i la nostra dignitat. En pocs mesos tindrem unes eleccions generals on haurem de triar un nou govern i hui amb molt d’Orgull volem dir, alt i clar, que no acceptarem ni un pas enrere pel que fa a la nostra igualtat: ni un dret menys.

I siga quina siga la realitat política que ens envolta, continuem transformant la societat, caminant per la senda dels drets humans, la igualtat i la justícia social per a totes i tots. No deixarem, ni ara ni mai, que s’impose el silenci, la repressió i la injustícia. Li ho devem a totes aquelles persones que ens han deixat perquè patiren la persecució durant el franquisme, perquè viuen a llocs on es pot morir per amor o perquè la sida truncà la seua vida. Ens ho devem a totes i tots nosaltres.

Hui prenem el carrer, que també és de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, transgènere i intersexuals, per a demanar una democràcia real ja, també per a les sexualitats minoritzades, per a exigir Salut i igualtat per dret!

Información básica Servicio de hogar familiar 2015