A una pregunta formulada per un periodista a Josep Antoni Duran i Lleida sobre què li semblàven els «retalls» respongué fent una correcció a l´interlocutor en el sentit de dir que no existien retalls, sinó més una reorientació de la despesa pública. ¡Ja veus! I pel que va dir després la seua opinió davant de les càmares de televisió no discrepava massa ni de la teoria ni de les praxis que està duent a terme el govern del PP per tot arreu. Suma i segueix.

Pel que fa al País Valencià, el començament de l´aplicació de l´Expedient de Regulació d´Ocupació (ERO) per part dels directius de l´ens públic de RTVV, sense criteris clars ni objectius és, a més d´una tortura psicològica per als treballadors i treballadores, un autèntic atemptat contra la cultura del país. Cultura audiovisual, però cultura a fi de comptes.

Però, per si no hi haguera prou, l´anunciada retallada, o reorientació de la despesa pública, si tenim en compte la roda de premsa del conseller de Justícia i Governació, Serafín Castellano, del passat dia 14, i que afecta a diversos òrgans estatutaris, com ara el Consell Valencià de Cultura i l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, no és ni més ni menys que una operació de cosmètica, un brindis al sol, una venda de fum, una manera d´enganyar a la gent, amb una actuació populista de gran magnitud. Es tracta de la reducció de 21 a 11 dels membres del Consell Valencià de Cultura, i de 20 a 11 pel que fa als acadèmics que componen l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. No és una vertadera operació d´estalvi econòmic, sinó tan sols i únicament un nou atemptat contra la cultura i la llengua de la nostra terra.

El cas de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua potser siga el més fragant de tots. L´ens normatiu, des de la seua posada en funcionament ha aconseguit gran part dels objectius per al qual va estar creat. La disminució del conflicte lingüístic i social ha estat una de les seus realitzacions més importants, a més de la producció escrita i oral que ha dut a terme, mostrant-se com un exemple de concòrdia i de treball ben fet. La línia que ha dut i du l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, des del moment en què començà a funcionar (juny del 2001), es pot considerar com a òptima, raó per la qual no s´explica la seua «refundació», amb la possible aprovació d´una nova llei que augmentaria el període de tutela política, reduiria el nombre d´acadèmics, cas atípic en una acadèmia, cosa que comportaria la disminució de la participació democràtica i de la representativitat. En fi, el que dèiem, un altre atemptat, no sols a la llengua o a la cultura, sinó, i el que és més important, a l´intent de vertebració de la nostra societat, la valenciana.

En moltes de les qüestions que he plantejat, per no dir en totes, hi ha possibilitat de rectificar. El present regal de Nadal no interessa a ningú, a més a més, quan s´ha dut a terme amb foscor i sense el diàleg i el consens que cal en casos de tan vital importància per al conjunt dels ciutadans i ciutadanes.

Signat: Pepa Llorca, secretària de política social i llingüística de la UGT-PV.

0
0
0
s2smodern