Un any més, ens trobem per a celebrar el 9 d’octubre: Sant Donís, l’entrada del Rei Jaume I a València, però també i des de 1977 la Diada Nacional del País Valencià.

És un dia festiu i alegre, però també reivindicatiu. Des d’aquella primera reivindicació de l’Estatut d’Autonomia del 77, el dia 9 d’octubre és un dia per a parlar del nostre futur.

I només tindrem futur si conservem i ampliem l’autogovern:

- Com a ciutadania i com a societat que mira al futur, el poble valencià s’oposa al desballestament de l'Estat de les Autonomies que ha iniciat l'Estat Espanyol, amb el pretext de la crisi, com si fora una retallada més, aquesta en autogovern i democràcia. És imprescindible que el País Valencià tinga tots els instruments polítics i econòmics al nostre abast per prendre decisions i bastir la nostra eixida a la crisi.

- El Consell Valencià, endeutat per un sistema de finançament autonòmic nefast i per una política fiscal cada cop més regressiva es troba paralitzat i sense alternatives, ha demanant un rescat a al govern espanyol, a canvi del nostre autogovern. Han ficat preu a la nostra llibertat i els nostres drets: 4500 milions d'euros, uns diners que no equivalen ni tant sols als 6000 milions d'euros a l'any d'impostos que paguem els valencians, que se'n van a Madrid i no tornen. El nom d’aquesta sagnia és espoli fiscal, i amb ell el PP ens ha portat a l'enfonsament de l'estat del benestar, de l'autonomia política del País Valencià i a la ruïna econòmica. Han fet la nostra vida pitjor i el nostre futur, com a societat i com a poble, més difícil i incert. Però som un poble que va néixer cridant terra i llibertat, i si ens ho proposem tenim esperança i tindrem el futur que ens donem a nosaltres mateixos.

- Els pobles lliures necessiten democràcia. No és democràcia la repressió d’estudiants que demanen els recursos que necessiten als centres, ni les amenaces a treballadores i treballadors pel fet de manifestar-se i reclamar els seus drets socials i laborals. Son democràcia els drets civils, la llibertat d’expressió, la igualtat i justícia que impliquen els serveis públics i universals, com la sanitat, la educació i els serveis socials. Dividir la societat en publica i privada condemna les persones més febles i protegeix les més fortes. Tinguem ben present i fem saber a qui ens escolte que la injustícia no és un dels valors del poble valencià.

-  El futur del País Valencià, el nostre futur, passa per assegurar-nos les infraestructures que, com l’eix mediterrani, potencien la nostra economia; per defensar una sanitat pública i de qualitat que no haguem de pagar dues vegades, amb els nostres impostos i amb el mal anomenat copagament, que deixe de retrocedir, com passarà amb la llei de l’avortament i complisca amb les necessitats assistencials i de prevenció de tota la població; d’una administració pública transparent, que acompleixa amb el requisit lingüístic i no discrimine als valencians pel fet de parlar en català. Quan prop de 600.000 ciutadanes i ciutadans es troben a l'atur, molts d'ells sense cap tipus d'ingressos, i amb un futur incert i sense esperances, cal canviar el model productiu i les relacions econòmiques i socials, no sols per ser més rics, sinó perquè tota la nostra gent tinga assegurat el benestar present i el seu futur.

- El futur del poble valencià passa també per  l'escola pública i coeducadora, de qualitat i en valencià que garanteix  la igualtat d’oportunitats en l’accés i la formació de les persones. La educació és clau de volta del projecte nacional. Per això, les retallades son desinversió econòmica i social. 27 milions d'euros menys en educació, la reducció de la plantilla de personal docent i la diàspora de llicenciats no ens ajudaran a construir res. L’elitisme que suposen l’augment de taxes universitàries i el descens de les beques també ens deixen en precari a tots el poble valencià per encarar els nous temps. Necessitem a tota la nostra gent jove,  formats amb recursos de tots nosaltres, treballant per al nostre País.

- El valencià a l'escola és fonamental perquè el nostre futur, l'alumnat, els xiquets i les xiquetes que duran les regnes d'aquest País, vetllen per ella. Volem un sistema educatiu plurilingüe, sí, però que no margine la nostra llengua, i això és innegociable. Per això ens oposem al recentment aprovat Decret sobre plurilingüisme.

- El nostre país també necessita dels seus propis mitjans de comunicació, públics, de qualitat, veraços  i en català. Tanmateix, ara s’ha tancat el procés de privatització que va iniciar Zaplana , després d’anys de deteriorament de la gestió, amb un ERO que afecta a pràcticament 1300 famílies, que atenta contra els drets dels treballadors i les treballadores, i que en realitat ens fa a totes i tots els valencians una mica més pobres i vulnerables al procés recentralitzador. Un pas més a la manca de pluralitat que ja ens va afectar amb la tallada de les emissions de TV3, i que el passat dia onze va fer un altre pas enrere amb el rebuig a la proposta de ILP, com també s’havia rebutjat amb el govern anterior, evidenciant que el que en realitat ens cal és un espai català de comunicacions, amb TV3, ITB i RTVV. En definitiva, un pas més en el desballestament dels serveis públics valencians, com properament FGV, amb el pretext de la crisi i de l'asfíxia financera del Consell.

Volem fer sentir la nostra veu en aquest temes i en molts altres. La ciutadania tenim moltes formes de fer-ho, i podem alçar la nostra veu als carrers i mitjançant els òrgans de representació, però només amb el compromís actiu de tots i cadascun de nosaltres es farà realitat un demà de llibertat i de benestar per al nostre País Valencià.

Ser País Valencià és el contrari a ser una regió d'Espanya. És el nostre model de convivència i progrés.

És el nostre futur.
Visca el País Valencià!