26 de abril de 2007

Ahir va fer 300 anys d’un dels dies més amargs de la nostra història. Commemorem, que no celebrem, una derrota que va ser l’inici de l’intent d’esborrar les particularitats nacionals dels valencians: vam perdre els Furs; s’eliminaren les Corts; com a conseqüència de les despeses de la guerra es van gravar els territoris valencians; al contrari del que passà amb altres territoris de la corona d’Aragó, el valencians no recuperarem mai la legislació de dret privat; va ser prohibit el Valencià, i tot un llarg etcètera encaminat a fer-nos desaparèixer com a poble. Aquest fou el to del decret de Nova Planta: «Por justo derecho de conquista». Després vingueren molts altres dies i anys on se’ns continuaren negant sistemàticament els nostres drets.

Des de la UGT-PV coneguem els problemes que afecten els treballadors i treballadores. A pesar de les campanyes de publicitat institucional, no vivim en el país de xauxa. Estem davant d’un Govern de la Generalitat que ha propiciat un clar deteriorament de l’estat de benestar que tants esforços ens va costar alçar: la falta de qualitat en molts de serveis públics, amb discriminacions i absència de garanties, les cada vegada més freqüents i decidides polítiques privatitzadores de serveis públics. Sense oblidar la precarietat laboral, causa fonamental de la desestabilització de les relacions laborals; la falta de resposta i de solucions eficaces i coordinades davant de la immigració i la seua integració; la problemàtica inacabable dels accidents laborals; la inexistència d’una política dirigida a resoldre els problemes dels jovens, com són l’accés a una vivenda digna i a un treball estable; la falta d’atenció amb els nostres majors i persones depenents; la falta de mesures per posar límits a la violència de gènere; la necessitat de polítiques continuades a favor de l’equiparació de drets i obligacions entre home i dona; l’absència de polítiques a favor del medi ambient, sent uns dels problemes de futur més greus amb els que ens enfrontem; i un llarg etcètera que faria aquest article interminable.

A més, no podem ser aliens als atacs que ha sofert i sofreix la llengua i la cultura, atacs i minorització que poc a poc estan aconseguint que cada dia menys valencians parlen Valencià. Les principals dificultats de la nostra llengua tenen unes causes clares. Unes històriques: Almansa i el decret de nova planta, els absolutismes borbònics, la dictadura... I unes actuals, com són que el Govern Valencià no prioritza ni promou la normalització lingüística, a més d’atacar-ne contínuament la unitat, la qual cosa, davant d’una llengua que pateix un procés de minorització tan profund, és el mateix que treballar per la seua desaparició.

En definitiva, estem sofrint la incompetència d’un Govern de la Generalitat més preocupat per tindre un gran premi de fórmula 1 o la copa de l’Amèrica a qualsevol preu, que per solucionar problemes, com construir escoles públiques, residencies per la tercera edat, vivendes de protecció oficial, dotar-nos d’una sanitat pública més adient, o potenciar l’ús social de la llengua.

L’últim episodi és el conflicte, incomprensible i anacrònic, de les emissions de TV3 al territori valencià. El Govern Valencià el que hauria de fer és facilitar l’accés a seguir veient en llibertat el major número possible de televisions públiques, més si són en la nostra llengua, i garantir-ne la seua màxima qualitat, i no anar en contra de la llibertat d’informació i d’expressió. Si és cert que tenen tant de respecte a la legalitat, haurien de complir la llei de la RTVV, o la d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Però a pesar dels atacs sistemàtics al llarg del temps amb l’objectiu de negar-nos els drets, i aconseguir la desaparició del Valencià i la nostra cultura, l’esforç de moltes persones i entitats ha fet que no ho hagen aconseguit. Però encara estem molt lluny d’aconseguir la normalitat. I si bé és cert que aquest esforç té clar l’objectiu de la recuperació de quotes més altes d’autogovern, de recuperació de la nostra llengua i la nostra cultura, i de la sostenibilitat del nostre territori, des de la UGT-PV sabem com treballadors i treballadores que som que no hem d'oblidar mai que ni tan sols allò que ens correspon legítimament no ens serà mai atorgat sense esforços. La recerca de la llibertat, la defensa de l'estat del benestar, la consolidació dels nostres drets com a poble, i la recuperació de la nostra cultura i la nostra llengua és un treball constant de tots i de totes.

En eixe aspecte voldria fer menció al 75 aniversari de la signatura de les Normes de Castelló, que hem de reivindicar com una fita importantíssima en el procés de recuperació de la nostra llengua. Com va dir Nicolau Primitiu, signatari de les normes: «Molt important és el treball a fer per arribar al moment en què tots els valencians parlen i escriguen la nostra llengua nacional».

Si després de 300 anys d’intentar acabar amb el nostre poble, la nostra llengua i la nostra cultura no ho han aconseguit, malgrat totes les seqüeles, podem mirar el futur amb esperança.

Signat: Elena Pineda i Caplliure, secretària de cultura de la UGT-PV.