21 de febrero de 2009

Aportacions en la I Setmana de l’Economia i l’Ocupació

 Alzira ha sigut i és la ciutat més industrialitzada des del polígon de Vara de Quart a Valencia fins a Alcoi; reforçada els últims anys pel creixement industrial d’altres pobles de la nostra comarca. Esta és la gran força que hem de cuidar i mimar i més en temps de crisi. Nosaltres apostem per millorar les comunicacions viàries, fent que Alzira i tota la comarca no quede tancada en ella mateixa i tinga accessos per a produir i exportar, Contra la crisi, més activitat.

Estes són inversions bones perquè generen treball i ens preparen per al futur. La inversió pública ací a Alzira i a la comarca, siga de l’Estat, de la Generalitat o de la Diputació, és ara més necessària que mai. Per tal d’eixir de la crisi, necessitem que es genere treball en sectors que no només construïxen edificis sinó que els condicionen amb tots els servicis i on treballen moltes professions.

Tota eixa inversió dotarà de més servicis als ciutadans que són els que paguen els impostos i mereixen tindre més escoles infantils, un hospital nou o que s'amplie considerablement l’actual. Construir i equipar els instituts d’educació que ens falten i dotar-los de personal docent; fer més residències per a majors i centres de dia. Açò crearia molt de treball per a les empreses de la comarca i tindríem els servicis que tantes vegades ens han promés però que tarden molt a arribar.

Respecte de les relacions laborals en època de crisi, la primera cosa que diríem és que esta crisis és del sistema econòmic i una crisi de valors: crisi moral, crisi ètica, hem tingut “soberbia”, una ambició desmesurada que ofén la decència de les persones. I hem d’aprendre del que ha passat sense buscar culpables —que n’hi ha— però ara cal arrimar tots el muscle, sense que perden els més dèbils, per contra, de les crisis s’ha d’eixir amb més garanties de futur per a tots.

Apostem per unes relacions laborals que busquen l’acord per damunt de tot entre els sindicats i els empresaris, perquè cap d’ells és culpable de la crisi actual. Diferenciant les necessitats i els interessos dels grans empresaris, dels xicotets o dels autònoms —que en el nostre territori en són molts— nosaltres veem bé que amb els diners públics, de tots els espanyols, es done suport a les empreses perquè puguen afrontar la crisi i mantenir els llocs treball. Entenem les seues peticions respecte a la Seguretat Social, l’IVA i Hisenda. Però al mateix temps, volem que tots entenguen que si, dels 19 milions de treballadors que a finals de 2008 estaven d’alta i cotitzaven a la Seguretat Social, 6 milions i mig tenien contracte temporal, això és el cúlmen de la flexibilitat laboral. És més, eixa inseguretat laboral és un llast per al món laboral i per a la societat en general.

El model de contractació a Espanya és el més flexible d’Europa, la moderació salarial pactada entre empresaris i sindicats ha fet una Espanya molt competitiva però al mateix amb els jornals dels més baixos de l’Europa del euro. Eixa ha sigut la gran contribució dels treballadors espanyols.

Per això creiem que tenim l’autoritat per a dir que si els treballadors que no han fet la crisis no l’han de pagar i, per tant, no acceptarem que ens retallen drets. Estos són temps per ampliar la solidaritat i, per tant, els drets socials de les persones que es queden sense treball. Són temps per a treballar per les famílies, per les empreses, pel foment del treball, amb mesures financeres i pressupostàries i modernitzant la nostra economia.

Hem jugat a tot val durant molts anys i tot val fins que no podem pagar la hipoteca. Hem de tornar a l’austeritat, però amb optimisme, sabent que tot no ho poden arreglar els governs, anem a treballar, sabedors que la cosa està molt malament, però anem a treballar.

Firmado: Pepe Esteve, secretari general de la UC de La Costera-Ribera Alta-Canal de Navarrés