15 de gener de 2009

La creació de la Secretaria de Cultura de la UGT del País Valencià va coincidir pràcticament en el temps amb el dictamen del Consell Valencià de Cultura sobre la Llengua i la Llei de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Durant tot aquell procés, des de la Secretaria vam declarar que la UGT - PV, davant del buit legal existent al voltant d'un organisme que regulara l'ús de la llengua, fins aquell moment havia acceptat l’autoritat lingüística de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; que les Normes de Castelló havien de ser un punt de partida inqüestionable; i que la UGT sempre havia reconegut la unitat de la llengua i que el valencià és la mateixa llengua que es parla a les Illes Balears, a les valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó, al Principat de Catalunya, a la ciutat de l'Alguer de l'illa de Sardenya i al Departament dels Pirineus Orientals del sud de França.

Qualsevol persona informada sobre temes lingüístics pot reconéixer la mà perfectament visible de Manuel Sanchis Guarner. L’IIFV és aquell Institut Universitari de Filologia que va nàixer en 1978 a iniciativa del professor Sanchis Guarner, i del qual va ser primer director; un jove Manuel Sanchis Guarner va ser signant de les Normes de Castelló; i el text que utilitzaven per concretar el nostre reconeixement a la unitat de la llengua estava estret directament del llibre La llengua dels Valencians. Hui, 75 anys després de la seua publicació, a la UGT del País Valencià hem decidit recordar el seu autor, el professor Sanchis Guaner, en un acte que tindrà lloc el proper dia 16 de gener a Alzira, i que comptarà amb la presencia d’experts de tanta vàlua com Jesús Huguet i Pascual (Consell Valencià de Cultura), Josep Lluís Doménech Zornoza, (Acadèmia Valenciana de la Llengua), i Josep Antoni Fluixà, (Fundació Bromera per al foment de la lectura).

Des de la seua publicació en 1933, moltes coses han passat en la història del País Valencià. I en moltes d’elles ha estat present la figura emblemàtica de Manuel Sanchis Guarner. De tal magnitud han sigut les seues aportacions, que podem afirmar que hui en dia la nostra llengua no seria la que és sense la seua monumental tasca, tant de filòleg, com de professor i divulgador.

Però el professor Sanchis Guarner va morir abans de conéixer com l’Estatut d’Autonomia tornava a donar oficialitat al valencià, i com uns mesos després s’aprovava la Llei d’Ús i Ensenyament amb l’objectiu d’impulsar la recuperació de la nostra llengua. Per això, setanta-cinc anys després de la publicació de la Llengua dels Valencians, vint-i-set després de la mort del seu autor, i a més de vint-i-cinc anys de l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia i de la Llei d’Ús i Ensenyament, ¿on ens trobem hui en el procés de recuperació del valencià? Podem afirmar, sent positius, que:
• En l’àmbit de l’educació, per primera vegada, el valencià s’ha incorporat als plans d’estudis dels nivells obligatoris. Si bé tots no estudien en valencià, almenys tots han d’estudiar valencià.
• Gràcies al treball de tota una generació de mestres i professorat, mentre en 1991 només en sabia escriure un 17%, en 2004 era el 27%. I si només un 42% sabien llegir, en 2004 era un 51%.
• La baixada de la competència oral sembla ser, segons els experts, conseqüència del fort procés d'immigració.
• El nivell de competència lingüística entre la població entre els 15 i 24 anys és major que la d’edats superiors.

Però sent i tot positius, és evident que:
• Encara hui menys d’un terç dels alumnes d’ensenyaments no universitaris estudien en valencià.
• Que tots aquells que estudien la primària en valencià, no tenen assegurat estudiar la secundària, i molt menys el batxiller o la universitat en valencià.
• Que no existeix un pla global de l’administració per fer front a la baixada de la competència oral produïda pel fort procés d'immigració.
• Que l’ús social del valencià mostra perceptibles símptomes d’estancament. Si les enquestes afirmen que cada vegada més gent sap parlar valencià, no vol dir, per desgràcia, que cada vegada la gent l’utilitze més.

És obvi que encara queda molt de camí per recórrer en la normalització lingüística del valencià, fins que siga la llengua habitual en tots els àmbits i funcions de la vida social (als mitjans de comunicació, a les diferents administracions, en la vida econòmica, etc.). Cal el nostre treball, és cert. I en eixa tasca tindrem sempre l’exemple del professor Manuel Sanchis Guarner. Però també són necessàries, i molt, la voluntat política i les inversions. Perquè en política les coses no s’arreglen només amb l’aprovació de lleis i magnes declaracions institucionals. Fan falta, en definitiva, diners i ganes. I per desgràcia, en el Govern de la Generalitat no se’n veuen de moltes.

Signat: Elena Mª Pineda i Caplliure, secretaria de cultura de la UGT-PV.