6 de marzo de 2008

El 8 de març recordem l’assassinat d’unes dones que reclamaven unes condicions de treball millor, una vida digna, fa ara 100 anys. Hui recordem els noms de les dones que moren assassinades per voler una vida digna, en llibertat, lluny dels colps i dels insults.

Una dona mor assassinada i mor amb ella el desig de viure plenament, l’ànsia de ser teua només teua, de manar dels teus pensaments, de no haver de demanar perdó per respirar.

No moren ara més dones que abans, ni es pega més, ni s’insulta més… la diferència és que ara, com aquelles dones de la fàbrica de Nova York, ara han dit prou. ‘Prou’ és una paraula amarga, vol dir que ja n’has tingut suficient, que ja has arribat al límit, que no penses passar-ne ni una més. I esclata l’incendi: 142 obreres, la majoria immigrants, moriren cremades en l’incendi de la Triangle Shirtwaist Company l’any 1911.

Hui és impensable, quin govern ho suportaria?, quina societat ho permetria?, i eixe és el motiu per a l’esperança: que la nostra societat no vol permetre cap violència més contra les dones.

El futur pot canviar en el moment que decidim. El dret de les treballadores a tindre una vida millor, un demà millor es fa patent quan les dones alcen la seua veu. El repte de fer-se valdre, de donar-te la importància que et mereixes, que mereixen les teues opinions i que mereix el teu treball, és un repte que hem d’afrontar. Parle en plural, perquè allí està la diferència: no són elles, som nosaltres, som tots. La societat sencera es veu sacsejada quan es permet un abús. Quan una dona cobra menys que un home pel mateix treball, no perd eixa dona, perd una família, perd tota la societat.

Tenim motius per a l’esperança perquè cada vegada hi ha més mesures polítiques contra la discriminació, hi ha més control dels abusos, el paper dels sindicats està vigent cada dia, però sobretot hi ha un canvi de mentalitat en la societat.

Però les coses no naixen espontàniament, els canvis es produïxen perquè algú els provoca. Contra el silenci culpable, cal alçar la veu; contra la discriminació, cal la denúncia; contra l’apatia, cal fomentar la il•lusió. Il•lusió en un demà millor, un demà més just. «T’espere anant anant», així vindrà eixe futur, si treballem perquè siga una realitat.

Signat: Pepe Esteve Giner, secretari general de la UC de la UGT-PV La Costera-Ribera Alta-Canal de Navarrés.