Unión General de Trabajadores del País Valenciano

Article d´opinió de Pepe Esteve Giner, Secretari General de la UGT Comarcal, davant de la commemoració del día 8 de març de 2006, del Día Internacional de la Dona TreballadoraArticle d’opinió de Pepe Esteve Giner, Secretari General de la UGT Comarcal, davant de la commemoració del día 8 de març de 2006, del Día Internacional de la Dona Treballadora.
Què pesa més? Què té més importància? La llibertat individual o els valors de la comunitat? Dit així no saps respondre amb facilitat, però si poses un exemple ho veus més clar.

Pot un home dir a una dona ‘puta’? Pot pensar que totes les dones són putes i tractar-les com si ho foren? Evidentement, no; però... i si ho fa perquè el país d’on ve té eixa tradició? Pot obligar a una filla a casar-se als dotze anys, pot fer que li tallen el clítoris, pot obligar-la a vestir d’una manera determinada? Pot fer-ho emparat per la tradició?

Si penseu que la resposta és no, tenim molta faena a fer.

Perquè amb l’arribada del PP fa deu anys que han vingut en onades migratòries més de 4 milions de persones, de bones persones treballadores, de homes i dones que volen un futur millor per a ells i per als seus fills... però també han vingut molt prejudicis, moltes tradicions terribles, molt de masclisme.

Fa anys pensàvem que malalties com la tuberculosi, com la lepra... estaven ja eradicades del nostre món, del nostre primer món i ara tornen. Les tenim a l’ambulatori, al centre de salut. Per què? Perquè ja no hi ha fronteres, perquè els immigrants entren per Barajas, perquè ja no són uns estranys.

I ara ve la part delicada, la incòmoda: què fem amb ells, què fem amb elles? Integrar, assimilar, deixar fer? La convivència en pau és possible si tots considerem que l’altre és digne de viure. Per això no podem confondre la solidaritat amb la caritat ni permetre que el respecte a les tradicions emmascare actituds que han costat molt de suprimir en el nostre país.

Si no teniu la memòria fluixa redordareu que ací també la dona era ciutadana de segona classe fa només 30 anys. Recordareu que les dones encara tenen jornals més baixos que els homes en l’actualitat; però tot i això hem avançat en la igualtat, en la distribució de les càrregues familiars, en l’accés a l’educació...

I han sigut avanços lents, dolorosos, han hagut molts plors i moltes vides dedicades... massa esforç com per a permetre un pas endarrere.

Ni la religió, del Déu que siga; ni la tradició, del país que siga, ni l’autoritat del pare o de la mare pot justificar una bofetada, un insult, una humiliació, una mort.

Qui vinga al meu país ha de saber que ací les dones són tan bones com els hòmens, tan dignes com ells, tan mereixedores de la vida, elles i les seues filles. Tots podem ser mestres en l’assignatura de la tolerància, de la solidaritat i també podem ensenyar a dir: ‘No.’ ‘Ací, això no!’

Els sindicats hem d’estar atents perquè ningú s’aprofite de la situació de necessitat d’un treballador. Que els convenis s’apliquen per a tots, tinguen el color de la pell que tinguen. Si un immigrant cobra igual que un nacional guanya ell i guanyem tots; si permetem l’abús, si permetem que s’aprofiten d’ells, perdem tots.

Les coses ben fetes, sempre estan ben fetes i res no justifica una mala acció. Fa pocs dies l’Aleluya justificava el maltractament de les dones perquè elles el provocaven amb eixa llengua tan llarga que tenen, altres religions justifiquen també els colps per adúlteres, per provocadores, per ser dones...

Hui estem millor que estàvem ahir; però això no ens assegura un demà millor. El futur el fem cada dia i cada pas que no fem cap avant no ens manté quiets, ens fa retrocedir. Cada oportunitat que no aprofitem ens resta possibilitats futures.

Qualsevol dia és bo per a començar una revolució, hui mateix és el dia ideal per a pensar que una dona té tots els drets del món.

0
0
0
s2smodern