Unión General de Trabajadores del País Valenciano

ugt pven los medios mediterraneoPer Jesús Huguet. Secretari executiu del Consell Valencià de Cultura

Era el 23 d’abril de l’any 1918; la Filharmònica de Castelló interpretava al Teatre Principal un repertori wagnerià. El fundador de l’orquestra, el senyor Josep Segarra i Ferrer, va eixir corrents de la sala: estava a punt de nàixer la seua primera filla. A la nounada li posaren de nom Matilde.
 
A la casa pairal de Matilde les manifestacions culturals i especialment les musicals hi eren presents per tots els racons. Pares afeccionats a la música, la tia Josefina pianista, tot predisposava a que tant Matilde com la seua germana Josefina es dedicarien professionalment a la composició i interpretació musical. Matilde es casaria amb un altre compositor, Vicent Asencio, que era el director de la Filharmònica anys després de la seua creació.

 Abans dels vint anys ja composava Matilde cançons. Amb a penes vint-i-cinc estrenà una òpera cabdal de la cultura castellonenca, La filla del Rei Barbut, que propicià la primera manifestació operística de creació valenciana des de molts anys enrere. La producció de temàtica castellonenca en Matilde és extensa i rellevant, de La Marxa de la Ciutat al Betlem de la Pigà passant per desenes de cançons, himnes, cantates, nadales, cançons de bres,.......

Castelló era un referent vital per a Matilde. Quan vivia a València, tots els matins el primer que feia era veure des del finestral del seu elevat pis la silueta del Bartolo, i quan la boira o núvols no li ho permetien, asseguda davant del teclat, interpretava la Marxa o l’Al.leluia del Betlem o qualsevol de les composicions que havia creat per la seua ciutat. No debades fou la primera dona en rebre el títol de Filla Predilecta de Castelló.Fou Medalla d’Or de la Universitat de València, de la Jaume I de Castelló, va rebre tots els premis institucionals o privats imaginables, com el del Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, però la seua major satisfacció estava lligada al seu origen, al seu Castelló nadiu i a les senyes d’identitat que eixa procedència li havia transmès.

La llengua, per exemple. A pesar de ser una compositora de prestigi internacional (les seues obres corals s’interpretaven i s’interpreten per tot arreu del món, fins i tot va compondre per al Ballet de Antonio i per a diverses poetes llatinoamericanes) se sentia vinculada especialment a aquelles versos que estaven escrits en valencià. Bernat Artola, Miquel Peris, Joan Fuster, Xavier Casp, Jesús Huguet, Rafael Caria, Manuel Rozalen,..... foren alguns dels poetes que va musicar.I quan una altra vessant artística començà a interessar-li, també Castelló va ser destinatari de la seua producció. Va iniciar-se en la pintura sobre vidre, amb unes formulacions quasi naïf. Representacions d’esdeveniments religiosos, agraris o costumistes de la terra foren el gros de la seua temàtica. La barca del Macareno, els Sants de la Pedra, la Mare de Déu del Lledó, Sant Blai,....... serien alguns dels títols que posaria als seus quadres.

Però sobre tot l’obra musical. Fou la primera dona que estrenà una òpera al Teatre del Liceu de Barcelona: Vinatea, considerada la partitura operística valenciana probablement més transcendent de tot el segle XX. La valentia del morellà que s’oposà als capricis il.legals d’una reina castellana propicià una òpera que esdevingué referent cultural d’una època. El llibret de Xavier Casp, la direcció artística de José Mª Morera, els decorats de Ximo Michavila, la direcció musical de Gerardo Pérez Busquier conformen el conjunt de creadors del país més important concebible. I tot, cal dir-ho, perquè Matilde Salvador era capaç, per personalitat i per obra artística, de reunir el millor al seu voltant, i perquè l’admiració de tots aquells que la van conèixer era absoluta.

Quan les Dones Progressistes Valencianes li concedeixen el premi Sor Isabel de Villena sabien que li l’atorguen a una destacada artista però sobre tot a un l’exemple de dona que va saber anar contracorrent en moments en els que les dones estaven considerades com simple complement dels homes. També Matilde fou una pionera en protagonitzar com dona un paper i actituds singulars.

Matilde era poble, dona, identitat cultural, tot conjuntat per una esplèndida obra musical. Ara, en complir-se els cent anys del seua naixement no solament la recordem per una obra important també per l’exemple de dona que dignificà el seu origen amb la música i el seu exemple vital.

 

0
0
0
s2smodern

 

UGT RGB 300 face.fw twit instayou.fw SNI 

 

Jornadas y Actos

Tercera Jornada del Ciclo de Diálogos
Martes 17 de diciembre Organizado por la delegación de ISCOD en València
2019
Tipo de cotización y prestaciones de la Seguridad Social